"Les Colònies" vol 2: Chicago i l'esperit All Right!
Dijous al migdia (13 d’agost), després d’un matí a l’autocar, vam arribar a Chicago, una ciutat molt impactant. Els incendis van fer que fa més d’un segle fos el gressol dels gratacels i, des de llavors, ha estat una de les capitals de l’arquitectura. A més, l’amplitud dels carrers i una certa separació entre els edificis provoquen que es pugui apreciar la bellesa arquiectònica dels edificis molt millor. Passejar per Chicago, ara que fa calor, vol dir anar-te trobant amb vistes impressionants, autèntiques belleses de paissatge urbà.La orientation a Chicago va ser encara més relaxada. A part d’un dinar i dos sopars, vam fer una visita en un vaixell pel riu, on sota un sol de justícia, vam recórrer una part molt important dels edificis més emblemàtics. També vam descobrir perquè la ciutat feia permanentment olor a xocolata: hi ha una fàbrica a les afores i els vents de la zona porten aquesta olor per tota la ciutat. L’altre activitat programada va ser una visita lliure al museu de ciència i tecnologia eclèctic, a on hi havia la premiere de la exposició dedicada al 6è llibre/pel·lícula del Harry Potter. Tot i això, no estava inclosa i calia reservar hora amb antelació.Sortint de la volta amb vaixell, molts de nosaltres vàrem anar a visitar la Willis Tower, l’edifici més alt de Chicago i que havia estat el més alt del món. Després de quasi 3 hores entre diferents cues, al final vam pujar a dalt de tot. De les vistes destacava una espècie de balcó fet tot de vidre que feia la sensació d’estar penjant a molts metres d’altura.
Un dels llocs més atractius és el Millenium Park, amb la Cloud Gate que és realment espectacular gràcies als edificis dels voltants. Allà mateix hi ha el museu d’art que, entre d’altres coses acull una impressionant col·lecció impressionista, amb molts del greatest hits i també uns quants dels Pollocks més famosos.
Gràcies als nostres fellows arquitectes, la Marta i el Marcos, vam anar a visitar la Robie House, de 1909, de Wright i l’actual facultat d’arquitectura de Mies.
Les nits a Chicago van ser realment especials. Moure’ns en limo en grups de 12 ja que sortia millor que anar amb taxi, un bar irlandès amb música en directe on el nostre Titan va impressionar a tot el públic interpretant la bohemian rapsodhy o una house party organitzada pel Lusica en la que va ser la nit del comiat. Totes unes expriències que han forjat el que hem anomenat l’esperit All Right, que va començar mig en broma i que acabat sentuna espècie de crit de guerra, o, en aquest cas, d’amistat.
El diumenge 16 pel matí vam sortir pel matí cap a l’aeroport. Com que el grup de newyorkers és el més nombrós de tots els becaris, la marxa no va donar tant la sensació d’un comiat sinó de continuació de l’aventura. Tot i això, crec que independent de la destinació, la sensació de tothom era una mescla de la il·lusió per arribar als nostres destins i conèixers les nostres respectives univesitats amb la nostàlgia d’una setmana genial. Com no podia ser d’una altra manera, vam despedir Chicago i la setmana des d’una altra limo que ens va dur a l’aeroport (les maletes les portava una furgoneta), afegint un toc encara més pinturesc a tota la història.
Si tot va com estem planejant, la propera gran trobada de becaris serà per thanksgiving, ja sigui a Las Vegas o a New York.