NY, primers dies

Avui, 8 de setembre començo les classes a la NYU. Avui, també, m'han portat el teclat MIDI, l'últim gadget que em falta per a tenir tot allò per a començar. Al final ha estat tot ajustat de temps: just divendres vaig anar a comprar la taula a Ikea, amb la ajuda del Franc i aquest cap de setmana he aprofitat per muntar l'ordinador, anar a comprar la targeta Wifi que no estava inclosa (i muntar-la sense més instruccions que de forums d'internet ja que teòricament ho han d'instal.lar des d'Apple previ pagament de servei tècnic) i els altaveus.Els primers dies a NY han estat intensos. Tràmits burocràrics a milers, buscar un pis definitiu, conèixer la universitat i les coses bàsiques de la nova ciutat. La primera sensació que vaig tenir a Manhattan va ser que la ciutat anava a un ritme força més accelerat que a Barcelona. A NY no només tot passa molt ràpid sinó que només passejar per Manhattan veus que el batec o la pulsació de la ciutat és accelerat. He de reconèixer que a mí això ja m'està bé, jo tendeixo també a anar una mica accelerat i de seguida vaig trobar que m'hi trobava còmode.Tot i l'stress inicial de la instal.lació New York és un ciutat que impacta i agrada des del primer moment. Les vistes que la combinació de gratacels i carrers et va oferint allà a on vagis són sempre espectaculars.  Sobre això, ens quedarà com un dels moments d'aquests primers dies un sopar de sushi i vi al terrat d'un pis de l'East Village, el pis temporal de la Marta, amb unes vistes espectaclars de l'skyline il.luminat.