“Les colònies de La Caixa” – Bloomington, Indiana
Després d’un vol etern a Philadelphia i després a Indianapolis el diumenge, el dilluns vam començar l’ “orientation” d’una setmana que ens ha organitzat La Caixa. Una setmana entre Blomington, a on hi ha el centre de la Universitat d’Indiana i Chicago, que està sent una setmana d’oci, relax i de contacte entre tots els becaris. De ben segur que en sortirem amb vincles, alguns més intensos, alguns menys, unes quantes amistats i un record, aquest sí que col·lectiu i completament compartit, que mai oblidarem.
Com ja ens té habituats, La Caixa ha fet una organització impecable de la setmana de forma que realment sigui tot perfecte i que el record que ens quedi no tingui cap punt fosc o cap element que pugui deslluir aquest stage.
Els tres dies a Bloomington els hem dedicat a una petita xerrada introductòria sobre papers de cara al funcionament de la beca, seguit d’un dia de lleure al llac Monroe. El segon dia va ser el dia dedicat a la Universitat d’Indiana, amb visites i menjars amb les persones que col·laboren amb els desenvolupament de la beca. Finalment l’últim dia, dedicat al teambuilding dins d’una atmosfera de lleure a la naturalesa.
A Bloomington ens ha fet força calor i bon temps. Això no ha tret, però, que haguem passat força fred. Als Estats Units, això que l’aire acondicionat ha d’estar a una temperatura de 25ºC no existeix i els interiors dels edificis hi fa un fred exagerat. Sembla una mica ridícul que sigui necessari de portar jaqueta i dormir amb un nòrdic a causa de l’aire acondicionat.
Una altra cosa que m’ha sorprès ha estat la quantitat de fruita que hi ha en general en tots el àpats. És cert que té un gust força diluït en comparació amb la què estem acostumats però sempre en podíem prendre. En general la quantitat de menjar que ens posaven era també exagerada i en pocs dies vam estar permanentment tips. D’una manera similar al què passa ara a Barcelona, un tour culinari passa per provar menjars de diferents tipus de cuina internacional.
Un overview dels tres dies a Indiana:
Llac Monroe
Un dia de lleure al llac Monroe, on l'activitat principal va ser la d'agafar aquestes barques per anar-nos banyar al mig del llac. En un moment, va arribar una tempesta i va començar a diluviar just quan arribàvem a "port". Vam anar a tancar-nos al bar, després es va arreglar i es podia anar a la piscina etc, però jo em vaig quedar allà parlant amb la Maria.
Indiana University: El dia formal
El segon dia el vam passar a la Universitat d'Indiana, universitat que rep els diners de La Caixa i que gestiona les beques a través d'en Paul Folgeman. Vam fer dues visites de no massa interès, un dinar amb dues xerrades de professors de la Universitat i finalment una recepció a la nit amb professors de la universitat. Si no era prou el merder de fer l'Orientation carregats amb maletes amb roba d'hivern i d'estiu, només va faltar haver de buscar les americanes etc. que estaven ben plegades en el fons d'una maleta. Va valer la pena, però, va ser divertit.
Després, primera sortida a un bar on vam poder gaudir dels cubates diluïts a 2$! Cert que eren diluïts, però bé a ser molt més barat que una aigua a bcn.
Team Building al Bradford Woods
No podia faltar una sessió de teambuilding, tot i que va ser sobretot relaxada i motl orientada al lleure. Deixant de banda unes petites activitats, el moment estrella va ser el de la construcció de barques. Bàsicament, amb bidons, fustes i cordes, havíem de construir una barca per poder travessar un llac. Érem 4 equips, ho vam fer de dos en dos i en ambdós casos un ho van aconseguir i l'altre va naufragar. Nosaltres, sense saber ben bé com i una mica in extremis, vam poder creuar el llac mentre un dels bidons, que estava foradat, s'anava omplint d'aigua.
